Grup d'Accio Valencianista Wiki

29 de Noviembre de 2003/ La llengua valenciana es u dels principals elements de la personalitat dels valencians. Este ric patrimoni cultural es veu somes a processos de substitucio, per aquells que utilisen el catala o el castella com a ferramentes al servici d’un desplaçament cultural. Front ad aço volem manifestar, com a conclusions del II Congres de la llengua valenciana, volem manifestar la seua singularitat des de les següents perspectives:

HISTORIA DE LA LLENGUA

El valencià es un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l’enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del sigle XV es poden trobar multitut de mencions a on els autors del Sigle d’Or valencià expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala Francesc Eiximenis, i els valencians Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni Canals, Bonifaci Ferrer, Roiç de Corella, Joan Esteve, etc., inclus figures de la lliteratura castellana com Miguel de Cervantes han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra d’una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l’idioma, com demostrà Carles Recio, que s’esten a lo llarc del XV, eixemples son: Gregori Mayans, Carles Ros, Martín de Viciana, Joan Llorenç. La forta presnecia de la llengua valencian es deixà sentir en Caatlunya com mostren les proves aportades per Gracia i Moya. En les ultimes epoques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmacio Antonio Ubieto, Julián San Valero, Vicente Castell Mahiques, Julián Ribera, Salvador de Madariaga, Claudio Sánchez Albornoz, Miguel de Unamuno, Azorín, Carreres Candi, Ricardo de la Cierva, etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe es ampla, ya en 1472 Joan Esteve redactà el Liber elegantiarum, ademes d’obres com les que publicaren Carles Ros, Josep Escrig i Constanti Llombart o el Pare Fullana fins a arribar a l’obra lexicografica valenciana mes moderna: el Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana. L’insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, tambe ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de Josep Nebot i en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia Benjamin Agullo pel compliment del 75 aniversari de l’entrada del gramatic per la llengua valenciana en la RAE, i la codificacio actual mes ambiciosa realisada per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV.

LLINGÜISTICA

La llengua valenciana es una evolucio del romanç hispanic, derivat del baix llati, com els atres idiomes romanics d’ Espanya. L’estrat romanç configurà el valencià, que no es producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblacio. Lleopolt Peñarroja ha arribat a la conclusio, despres d’estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista de Jaume I, el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s’ha donat una continuïtat, aço està fermament demostrat en una casuistica mes ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el mossarap valencià.

Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexio verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüistica contrastiva Angeles Castello. Aixina tambe ho mostra Enric Giralt en l’estudi d’antroponimia, en malnoms propis i caracteristics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d’uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificacio realisada en l’actualitat baix el nom de “Normes del Puig” i que consta de diverses obres d’estudi com: “La documentacio formal”, “La gramatica de la llengua valenciana”,“La Fonetica valenciana”, “La flexio verbal”, “La serie filologica” de la RACV, i tambe la “Revista de filologia valenciana”.

SOCIOLOGIA

Les enquestes realisades per universitats, centres d’investigacio sociologica, o empreses demoscopiques mostren el grau d’acort, majoritari, de la consciencia del poble valencià de parlar un idioma al que li diuen valencià i no reconeixen la vinculacio filogenetica en el catala. Es un idioma que el parla mes del 50 % dels habitants de la Comunitat Valenciana i mes del 90 % l’enten.

SOCIOLLINGÜISTICA

Com afirmava Cooper “la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics”, en Valencia el castella i el catala son adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingüistiques que han segut propies del valencià.

Dins del terme diglossia s’han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d’us. En Valencia existix una situacio d’hetereglossia a on els llocs A i B –alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià es reduit a una funcio B. El castella ocupa tambe una posicio de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua mes utilisada. Una sitiuacio comunicativa asimetrica i injusta.

La percepcio i consciencia de la consciencia de la despersonalisacio es veu dificultada o alterada per politiques de desinformacio constant que es realisen de forma reiterada en el sistema educatiu i els mijos de comunicacio.

POLITICA

La llegislacio permet defendre el valencià com a llengua autoctona del poble valencià com es mostra a través de la conferencia de Juan Garcia, pero a pesar d’aço el valencià es idoma discriminat.

La llengua valenciana està inclosa en la Carta Europea de Llengües Minoritaries.

La Constitucio Espanyola reconeix en el seu Titul Preliminar, articul 3.2.: “Les atres llengües espanyoles seran tambe oficials en les respectives Comunitats Autonomes d’acort en els seus Estatuts” i en l’articul 3.3. : “La riquea de les distintes modalitats llingüistiques d’Espanya es un patrimoni cultural que sera objecte d’especial respecte i proteccio”.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l’articul 7.1.: “Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma son el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los”.

La Llei d’Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada es el de valencià, l’idioma propi.

A pesar de tota esta regulacio, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s’han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alie al valencià, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l’assimilacio a través d’una marcada i potent ferma i planificada politica idiomatica de catalanisacio: elastica, policentrica i convergent. L’ent encarregat de la catalanisacio del valencià es l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), creada pel Partido Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).

SITUACIO ACTUAL DEL VALENCIÀ

Ara la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la RACV i la AVLL. Si fem un poc d’historia fins arribar a l’actualitat, haurem de recordar que des de 1979 la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una proposta ortografica seria i tecnica per a la nostra llengua valenciana. El valencianisme li ha atribuit ad esta institucio la funcio normativisadora i referencial per al valencià, encara que la propia RACV mai ha estat convençuda d’este paper.

A pesar de tots els esforços realisats des del poder i a pesar de tots en les trampes que se li han posat a la llengua valenciana per a destruir-la i fer-la desapareixer, es manté viva en la percepcio i sobre tot gracies als esforços d’algunes institucions que saben reconeixer ben be les intencions d’un poder establit nominalment valencianiste pero filocatalaniste en les seues actuacions.

A partir dels ultims anys del segle XX, s’inicia una nova etapa, la mes dura, d’acossament i persecucio de l’identitat valenciana per mig de l’enderrocament del mes important signe de la seua peculiaritat, la llengua, en atacar, d’esta, la seua part mes vulnerable i diferenciadora: l’ortografia, que es simbolica com afirma Niederehe.

La politica llingüistica aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisacio del nostre poble i per ad aç o han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l’identitat social positiva dels valencians.

Ha existit en els ultims anys un proces en una teleologia definida i un metodo per a anular qualsevol capacitat d’influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a politic. El dos processos que s’han aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisacio i la denegacio com demostra la comunicacio de Philippe Blanchet. La psicologisacio es produix quan s’atribuixen caracteristiques psicologiques als components d’un determinat grup. La denegacio actua sobre el mensage minoritari que es devaluat i calificat d’irracional. L’objectiu de la psicologisacio i la denegacio es impedir l’influencia de la minoria.

L’ultim episodi del proces de despersonalisacio es la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder politic dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La rao de ser d’esta academia es per una banda l’oficilisacio del catala i el tancament de la ferida de la batalla de Valencia i per una atra la desactivacio de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:

1. Generar en la societat valenciana la sensacio de solucionar un conflicte en fals. Est objectiu no s’aplega a complir puix no de bades en cap de moment es produix la sensacio –ni entre la massa- de que s’ha conseguit la pau social i que la AVLL es el referent normatiu de la llengua valenciana.
2. Generar en el valencianisme la primera gran, important i determinant (per les seues conseqüencies) divisio dels ultims temps: els que s’oponen a la llegitimitat moral de la AVL i els que han intentat establir vies de negociacio des de sectors valencianistes que han acabat acceptant els principis de l’ortografia catalana: elastica, policentrica i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen en desijos de convencer.

Es important senyalar l’ambigüetat en la que es tractat el terme “valencianisme” que du a confusions i malentesos i en moltes mes ocasions a que s’utilise esta definicio per a alterar la realitat o confondre-la, utilisant els metodos de la propaganda en el fi de desinformar.

En una autocritica de l’actualitat valencianista nos trobem davant una desacreditada Real Academia de Cultura Valenciana que no s’acaba de creure la seua funcio de referent codificador i la qual credibilitat s’ha vist seriament danyada per l’abando de valencianistes que s’han movilisat per a entrar en la AVLL. Esta accio ha dut a un conflicte i com a conseqüencia a un trencament visible del valencianisme entre els que s’acosten a la normativa catalana de la AVL i els que proponen com els sociollingüistes maximisar les diferencies en casos de susbtitucio llingüistica o intents de subsumir una llengua sobre atra.

En tot cas es important senyalar en preocupacio l’abando progressiu de les uniques normes codificadores del valencià, les Normes del Puig, i l’acostament a models normativisadors aliens a la llengua valenciana. En la ponencia de Chimo Lanuza es remarca un principi fonamental de la sociollingüistica: en el cas de llengües amenaçades de glotofagia hauria d’aplicar com a criteri per a la codificacio del valencià la máxima –totalment llegitima i d’actualitat- de “accentuar les diferencies i minimisar les semblances”.

Es fa necessari un reforç de la normativa del valencià i, aprofitant la circunstancia, unes modificacions mes pertinents en l’intencio d’acostar el codic escrit al codic parlat. Algunes de les propostes plantejades a través de la ponencia de Chimo Lanuza, les comunicacions de Joan Romero, Rico Sogorp o Miquel Carbonell: en eixa direccio senyalen. Per aço instem a que l’ent encarregat de la codificacio de la llengua valenciana considere estes propostes i actualisacions per a adaptar-se a l’evolucio de la llengua valenciana que mai podra ser la AVLL ni aquelles atres entitats o institucions que convergixquen en ella

Comite d’Organisacio del II Congres de la Llengua Valenciana

Font: Conclusions del II congres de la Llengua Valenciana
Fuente: Conclusiones del II congreso de la Lengua Valenciana