Grup d'Accio Valencianista Wiki

Dijous 29 de Març: POETES EN LLENGUA VALENCIANA

Un any mes el Grup d’Accio Valencianista dedica l’ultim dijous de Març a la poesia festiva en Llengua Valencina. Tal i com venim fent des de fa uns quants anys juntarem als mes guardonats poetes del recent concurs de llibrets per a que mos declamen els seus millors poemes. Contarem entre atres en la presencia de Rafa Melia, Pepe Navarro, Manolo Lagardera i Ferran Gil. La velada estra conduida per l’expert en el mon de les falles Juan Jurado.

Divendres 30 de Març: RICART GARCIA MOYA

Conferencia-Presentacio del “II Apendix del Diccionari Historic del Idioma Valencia (DHIVAM)”. Gª Moya oferira a tots els seus incondicionals llectors una charra a on presentara l’ultim apendix d’esta obra fonamental per a qualsevol que vullga coneixer l’autentica Llengua Valenciana. Imprescindible per a tots els que ya tenen els anteriors dos treballs del DHIVAM, eixe dia el GAV ficara a la venda una promocio especial de 5 euros cadascu dels tres volums.

17/01/2005 El Grup d´Accio Valencianista reclama la dimissio de Gonzalez Pons despres d´haverse reunit en Joan Rigol (CiU) i Ernest Maragall (PSC).

El President del GAV, Manuel Latorre, considera que, despres de l´important manifestacio del passat 27 de novembre, s´està reeditant lo succeit en l´any 1997, quan el Partit Popular i el Partit Socialiste pactaren entregar al catalanisme nostre Idioma Valencià a traves de la creacio de l´Academia Valenciana de la Llengua, despres de la massiva manifestacio protagonisà en els carrers de la ciutat de Valencia en defensa de la llengua valenciana i les normes d´El Puig.

Manuel Latorre va calificar de vergonyosa la politica del President de la Generalitat Valenciana, que, no haguent acodit junt en els valencians a reafirmar la seua voluntat de defendre nostres senyes d´identitat, ha enviat al portaveu del govern valencià, Gonzalez Pons, a pactar una treua que traga de l´agenda politica el conflicte llingüistic, entregant en mans del catalanisme nostra llengua valenciana.

El President del GAV enten que en estos moviments, com la conferencia que pronunciarà Jordi Pujol hui dilluns en Valencia organisà pel Club de Encuentros Manuel Broseta, proxim al Partit Popular, conformen tota una estrategia del govern valencià per adormir a nostre poble que ha reaccionat en contundencia als desgavells catalanistes.

Manuel Latorre va indicar que desde els dos governs, i en gran mida propiciat per la bona sintonia existent en Catalunya en el President popular Jaume Matas, s´intenta impulsar la construccio d´un marc de relacio interregional en temes politics, economics i culturals, i que podrien confluir en l´acceptacio pel Sr. Camps del proyecte d´Eurorregio de l´Arc Mediterraneu, i la cessio total en materia llingüistica.

Fuente: El Grup d'Accio Valencianista demana la dimissio de Gonzalez Pons

Valencia es diu de Nostra Senyora dels Desamparats, des de 1812, en que el Consell de la Ciutat va decidir, en agraïment a favors atribuïts a la Verge, va deixar d'anomenar-se Valencia del Cid.

El llibre l'ha editat l'Ajuntament de Valencia en ocasio de la visita del Papa Benet XVI a Valencia.

"Es la primera volta que s'escriu i s'edita un llibre sobre l' historia global de la Verge dels Desamparats, entera, general, global i contextualisada. Fins ara s' havia escrit sobre la seua Image, advocacio i devocio llibres i articuls que tractaven aspectes parcials d' Ella. Es mes, u anava a les llibrerías o a la propia tendeta de la Confraria en la Real Basilica i demanava un llibre, una publicacio, una revista, on es contara l' historia de nostra Patrona i no en trobava cap. L' ultim mes ample que s'escrigué sobre la Verge, va ser un atre llibre meu, en 1993, curiosament el llibre que mes va vendre en la seua historia -l' editorial que el va llançar, tinc entes", comenta el periodista Baltasar Bueno, autor del llibre "Historia de la Virgen de los Desamparados de Valencia".

PER PRIMERA VOLTA, S'EDITA UNA HISTORIA GENERAL, GLOBAL I CONTEXTUALISADA SOBRE LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS

I ha tingut que escriure l' historia de la Verge un periodista.

No es d' estranyar. La millor historia sobre la Confraría de la Verge i sobre Ella la va escriure un mege, José Rodrigo Pertegás. El meu ofici es escriure i la meua devocio es nostra historia i tradicions. La historia de la Verge es historia de Valencia. Per aixo, tambe vaig escriure una historia de Sant Vicent i una atra de la Festa del Corpus, analisant-la, enaltint-la, Festa de Corpus que, per cert, he vist molt criticada recentment en una publicacio feta per eclesiastics, com si la religiositat popular fora alguna cosa a despreciar i suprimir per la vía expeditiva.

Qui va treballar molt per a difondre la seua devocio en Valencia i per tot el mon, i va escriure molt sobre Ella, fon un sacerdot eixemplar, el P. Emilio María Aparicio Olmos, Capellà Major que fon de la Real Basilica. En la seua desaparicio, el cult, la devocio i la difusio de tot lo concernent a la Verge dels Desamparats es va resentir molt. Ara, afortunadament, en el nou Capellà, Juan bautista Antón, un sant varó de Deu, la Real Basilica està recobrant la seua vitalitat historica i tradicional. Per aixo hem de felicitar-nos.

¿Cómo descriuria la seua obra?

Una historia global, general, contextualisada de l'advocacio, Image i devocio de la Verge dels Desamparats. Es conta la seua historia immersa en l'historia civil i eclesiastica de Valencia. D'esta manera, s'entenen moltes coses, que, cas de ser una historia estrictament religiosa no es comprendria. Per aixo, vaig telegrafiar l' historia civil de Valencia des de 1400 als nostres dies, despres l'historia de l' Iglesia en Valencia i posteriorment l' historia de l' Image i advocacio. Al final, u no soles s'entera de l'historia de la nostra Verge, tambe de la de Valencia i l'Iglesia Valenciana.

Te les caracteristiques de joya bibliografica.

Crec que sí. Com diu el seu dissenyador, José Aguilar, crec que molt encertadament, es un llibre en vocacio d' obra d'arte, ademes d'una historia en devocio. Està molt ben impres, molt ben cuidat, en bon paper, bones tapes, bones ilustracions i un magistral disseny i excelent maquetacio. Estem en la era visual i tot ha d'entrar pels ulls. Este llibre sorpren i entra pels ulls. L'idea del llibre va ser de José Manuel Romeu, editor-impresor, gran professional. El disseny es de José Aguilar, qui per a mi ha sigut un gran descobriment del seu bon quefer. Es el tipic ciutada del Renaximent, polivalent artiste, cultissim, un geni. I la maquetacio ha sigut d'Isabel Cremades, arrolladora dona en unes qualitats enormes per a la seua professio. La veritat es que ha sigut un plaer haber treballat en equip en la confeccio del llibre, que te 33 pagines molt ilustrades i a tot color.

El llibre ha sigut patrocinat per l'Ajuntament de Valencia.

El proyecte, idea original de l'editor José Manuel Romeu, va ser presentat a l' Ajuntament, a l'alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, a qui li va agradar molt, el va apoyar decididament, i a María José Alcón Miquel, concejal de Cultura, qui -a mi m'agrada dir que va ser una orde, ella mes modesta diu que va ser una sugerencia- em va indicar com unica condicio que el llibre fora senzill de llegir, no una tesis doctoral, per a que ho puguera entendre tot el mon, que estaguera a la ma de tots. Ademes, l'Alcaldesa va voler editar-lo en motiu de la visita del Papa Benet XVI a Valencia. Axina consta en els credits del llibre. La presentacio estava prevista al dia següent del tragic accident del metro i no va poder ser pel dol oficial que suspengué tots els actes.

I ha eixit axina. Està redactada en estil periodistic. Es una concatenacio, una hilacio de noticies, de telegrames, cada llinia, cada paragraf es una dada, no hi frases, paraules o paragrafs per a omplir. Es mes, està tot molt resumit. Cada sigle de la seua historia requeriria un volumen com el que s'ha editat. Hi ha materia de sobra per a omplir cinc o sis volumens. Nomes per a reflectir i analisar tota l'important documentacio historica que hi ha en els Archius Historics de la Confraria i de la Diputacio sobre la Verge i l'Hospital ya farien falta els citats espais bibliografics.

El llibre porta tres prolecs: el de Rita Barberá, el de María José Alcón i el del Prior Rector de la Real Basilica, Juan Bautista Antón. Son tres texts preciosos.

Es un llibre en abundants dades historiques.

Moltissimes. Per eixemple, Valencia deixà d'anomenar-se Valencia del Cid en 1812 i passà a denominar-se Valencia de Nostra Senyora dels Desamparats. L'Hospital General Universitari cumplirà en 2012 el 500 aniversari. El Palleter va declarar la Guerra de l'Independencia contra els francesos enarbolant una estampa de la Verge dels Desamparats. Un arquebisbe de Valencia va decretar que l'Image de la Mare de Deu dels Desamparats tinguera capella i fora venerada en tots els temples de la Diocesis en gratitut per la proteccio que entengueren que Ella havia tingut en els valencians durant l'ocupacio francesa. L'immens respecte i cas que l'estament militar li ha tingut sempre. Antigament, en la vespra de la seua festa, tots els Regiments acantonats en Valencia formaven un dia en el Passeig de l'Alameda, assistien a una Missa de Campanya i despres desfilaven fins la Real Basilica on rendien honors i retreta, en virtut del seu titul de Generalissima de la Ciutat, Regne i Eixercits Nacionals. L'acta notarial de quan en la passada guerra civil va ser salvada l'Image per un alcalde republicà i portada a l'Ajuntament. La declaracio de la Verge com Alcaldesa Honoraria de Valencia. L'important pastoral mariana que va fer l'arquebisbe Oalechea en la Verge dels Desamparats. L'interesant treball de restauracio de la Real Basilica que està fent l'Universidad Politecnica,.etc...

La valoracio definitiva de l'obra.

Crec que es important que els valencians, especialment els catolics, o els amants i devots de la Verge, en la seua entranyable i sempre actualissim dolç titul dels Desamparats, tingam una historia d'Ella al alcanç de tots. Es una de les nostres principals senyes d'identitat religioses i patries. I d'Ella desconeixem moltes coses, com tambe desconeixem com l'admiraven i volien els nostres antepassats. A qualsevol santuari marià del mon que anem, sempre hi ha una historia de la Verge en l'advocacio que allí es venera, breu o llarga, pero existix. Els valencians no la teniem, per lo manco en la seua extensio i dignitat, puix a la Verge no li se pot dedicar una cosa nimia, ridicula o mal feta o mal presentada. Crec que va a ser de gran utilitat en tots els sentits. I que en moltes llars valencianes, en les seues biblioteques particulars i publiques va a estar present, como està present la seua Image.

Font: Entrevista a Baltasar Bueno. Presentacio del seu nou llibre
Fuente: Entrevista a Baltasar Bueno. Presentación de su nuevo libro

El següent escrit o chicotet articul, esta fonamentat en una peticio d’informe sobre el nom, en valencià i en castellà, del poble d’Alboraya dirigit al Deca En Xavier Casp de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) , solicitat pel regidor del PP del que per raons obvies, omitire lo seu nom i llinages. Ademes incloure, els estudis referents a la mateixa qüestio, realisats per profesionals del mon de l’historia i la llengua ( uns afins al PP i uns atres afins al PSO ) i que tant uns com atres, al final de les proves encontrades documentalment, fan del nom d’Alboraya lo contrari de lo que la documentacio historica diu, o millor dit, fan lo de sempre: “catalanisar-ho” tot.

Dit informe es remonta a desembre de 1996 i en ell, En Xavier Casp i segons la documentacio que consta en la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, respon al regidor del PP de l’ajuntament d’Alboraya:

“El toponim ALBORAYA apareix documentat des de ben antic i en quantiosos casos, de manera quasi invariable. Es dir, que la forma actual “Alboraya” no es una forma castellanisada i coincidix perfectament en la forma historica i tradicional” (sic)

Com a referencies historiques documentades ne tenim a monto, i que entre atres son les següents:

En l’any 1238 apareix documentat el toponim “Alboraya” en lo Llibre del Repartiment en varies voltes, sent la primera en la donacio que el Rei En Jaume-I fa a B. pesador de Tortosa (pertanyent a la Corona d’Arago i no a la llavors inexistent Catalunya -afegit com a nota per l’autor del present articul-): “II iovatas in villa d’Alboraya”. En lo mateix llibre i any , apareix Alboraya en la donacio de Jaume-I al bisbe d’Osca: “locum qui dicitur Alborayatz”. Curiosament, tambe en l’any 1238 en lo Llibre del Repartiment trobem una forma diminutiva del toponim Alboraya: “Alborayet”
En 1376 trobem documentat el toponim Alboraya en el Real document 488 de l’Archiu del Regne de Valencia.
En 1415 trobem Alboraya en l’Impost del Morabatì, en l’Archiu del Regne de Valencia. Mestre Racional, 10870.
En 1427 trobem Alboraya en lo memorial dels llocs que paguen per escolta del Llibre Blanch, pag. 362.
En 1499 trobem Alboraya documentada en l’obra de R. Ferrer Navarro, Estructura de la población en el Reino de Valencia. Siglos XIII, XIV y XV.

Curiosament i davant la solicitud d’aclarir la valencianitat o castellanisacio del nom d’Alboraya i davant la proposta del grup PS-PV del poble en la qual demanaven cambiar el nom d'Alboraya pel catalanisat d'Alboraia, s’acorda en un ple de l’ajuntament que abdos grups politics majoritaris, emitiren un informe documentat del toponim d’Alboraya, per a que en data posterior i en un atre ple, es volcaren dits informes i acordar la conveniencia o no, de cambiar-li el nom al poble.

Els informes son demoledors en quant a la documentacio encontrada, encara quels del PS-PV, en la capçalera del seu informe, al escriure el nom, ya ho feen en “i” llatina, ficant ALBORAIA (V) . A continuacio vorem els informes:

L’informe del PS-PV fon el que com a estudi dels castells i torres del ”Pais Valencià”, presentà Vicent Boix en els premis Ciutat de Xativa l’any 1982:

L’informe presentat per el PP es basa en un estudi titulat DOCUMENTOS Y DATOS PARA UN ESTUDIO TOPONIMICO DE LA REGIÓN VALENCIANA, realisat per: Mª Desamparados Cabanes Pecourt, Ramón Ferrer Navaro i Abelardo Herrero Alonso. Ad estos l’escomençen escrivint ALBORAYA (Valencia) i diuen lo següent en castellà, encara que yo ho posare traduit al valencià:

Aço ultim, tambe ho diu Xavier Casp en lo seu informe, es mes, conclou dient: Tant per etimologia com per documentacio historica i tradicio, la forma “Alboraya”, en (Y grega), es la que correspon al toponim en valencià. D’esta manera apareix sempre documentada a lo llarc de l'historia i es la forma que s’ha de mantindre i respectar, sense modificar-la per a adaptar-la a determinada e interessada nova ortografia . Canviar “Alboraya” per “Alboraia” no supon la traduccio al valencià o la valencianisacio del toponim, ya que la forma valenciana des de l’any 1238 es “ALBORAYA”. En este cas els documents no donen lloc a dubtes (sic)

Confiant haver-lo complagut, el saluda atentament,

Firmat: Xavier Casp

Com s’explica, que baix tota una ampla docuemtacio historica i per sort, ben documentada del nom d’Alboraya, uns i atres (PP, PS-PV, BLOC, ERPV, etc, etc), tots, pero tots, es pleguen als dictamens d’un fals consens llingüistic , quan la rao es merament politica, davant els desijos de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i dels seus acolits de l’AVLl i l’Universitat i dels sicaris pancatalanistes en general i com no dels governs de tanda interessats en lo poder que els dona l’opcio de governar tota una nacio o un estat.

No deixem que mos canvien els nostres toponims i gentilicis tradicionals i que tenim per historics, perque d’aci poquet mos canviaran el nom i els llinages i: els Vicent seran Vicens, els Joaquim, no seran Chimo, sino Ximo, Quim o Quimet, els Giner seran Gener, els Domenech o Blanch seran Domenec i Blanc i segur que Roig sera Vermell.

A hui en dia, encara no sabem per quina rao l’ajuntament del PP en lo seu moment, no va portar al Consell Valencià de Cultura ( CVC ) el tramit definitiu de la solicitud de la “Carta “ acreditativa del toponim d’Alboraya, si be fonts no oficials, diuen que “no era politicament adecuat” ¿Seria perque eixa carta-document -de carácter llingüistic-, la deuria haver fet oficial la catalanista AVLl? i evidentment fer-ho supon reconeixer l’existencia en l’alfabet valencià de la “y” i no, no mes quan representa graficament el so “ñ” –ny- . Seria reconeixer el “yo” i no el “jo”, el “ya” i no el “ja”, “yayo/a” i no “iaio/a” o per si no tenim prou “jaio/a (encara que aci, en correcte valencià convergent, ¿historica i tradicionalment documentat? seria “avi/avia”), yodisme, etc,etc. ¿Sera perque ho deuria haver fet el CVC? que de valencià tambe ne te ben poc i manco encara de cultura valenciana. ¿Seria provocar mes enfrontaments en el sì del PP? No ho se…, el cas es que des de llavors hasda ara, el nom d’Alboraya es com un tros de plastelina, que cada qual i cada qui, li dona la forma que vol, pero cap de tots en la valencianitat que te i que es mereix. En l’actualitat, el ara tambe ajuntament del PP, tampoc ho ha fet. ¡¡QUINA VERGONYA!!

En lo poble d’Alboraya, a 5 de julio de 2006.

Federico Bonillo.
Secretari Gestora Local de Coalicio Valenciana.

Font: Informe del Toponim del Poble d'Alboraya
Fuente: Informe del Topónimo del Pueblo de Alboraya

El día 24 de mayo de 2004, se hizo en el Cap i Casal (capital) de nuestro Reino de Valencia, de nuestra Nación Valenciana, una manifestación pancatalanista, convocada por esos que todos sabemos, A.C.P.V, El Bloc, El Tempir, Esquerra Verda...

Para que encabezara esta provocadora manifestación, convocaron al impresentable de Carod Rovira, así la provocación era total y manifiesta.

Como en nuestro Reino no hay gente dispuesta a secundar esa ilegal propuesta de nuestros ‘vecinos’ del norte, no tuvieron más remedio que sacarse a su gente de la Comunidad Autonoma de Cataluña en autobuses, convenciéndolos para eso haciéndoles después un concierto y dándoles algo de comer. ¡El nacionalismo catalán se gana a través de un bocadillo! ¿?

A pesar de todos los esfuerzos, la manifestación fue un fracaso, ¡qué esperaban! Pero todo cambió cuando la plaza de San Agustín, sobre las seis y media de la tarde comenzó a llenarse de millones de octavilas como la del dibujo escaneada encima, en la que se podía leer sin problemas sobre la Real Señera que salía de un mapa de nuestra nación esta leyenda “Carod, asqueros, veste'n a ta casa ¡¡Fora de Lo Regne!!".(Carod asqueroso, vete a tu casa ¡¡Fuera del Reino!!). A partir de ahí la manifestación fue un total éxito, pero un éxito para el valencianismo, que otra vez demostró su repulsa hacia el nazionalismo catalán.

Esa fue la respuesta, ¡cómo no!, del Grup d'Accio Valencianista, (G.A.V.), una provocación de ese tamaño no podía quedarse sin respuesta, una respuesta contundente y en voz alta.

La conciencia de pueblo de nuesto Reino De Valencia de nuestra Nación Valenciana es mucho más grande que cualquier provocación de los “pancas”. Además, la Fundación Nou Valencianisme, colgó en todas las entradas a nuestro Reino pancartas en las que se podía leer, "¡¡Carod Invasor, Climent Renegado, Dejad a Valencia en paz!!

La voz del pueblo valenciano es muy clara, los catalanistas deben irse a su casa.

Joan Benet

Fuente: Manifestación pancatalanista – Y contramanifestación del G.A.V.
Font: Manifestacio pancatalanista – I contramanifestacio del G.A.V.

29 de Noviembre de 2003/ La llengua valenciana es u dels principals elements de la personalitat dels valencians. Este ric patrimoni cultural es veu somes a processos de substitucio, per aquells que utilisen el catala o el castella com a ferramentes al servici d’un desplaçament cultural. Front ad aço volem manifestar, com a conclusions del II Congres de la llengua valenciana, volem manifestar la seua singularitat des de les següents perspectives:

HISTORIA DE LA LLENGUA

El valencià es un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l’enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del sigle XV es poden trobar multitut de mencions a on els autors del Sigle d’Or valencià expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala Francesc Eiximenis, i els valencians Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni Canals, Bonifaci Ferrer, Roiç de Corella, Joan Esteve, etc., inclus figures de la lliteratura castellana com Miguel de Cervantes han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra d’una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l’idioma, com demostrà Carles Recio, que s’esten a lo llarc del XV, eixemples son: Gregori Mayans, Carles Ros, Martín de Viciana, Joan Llorenç. La forta presnecia de la llengua valencian es deixà sentir en Caatlunya com mostren les proves aportades per Gracia i Moya. En les ultimes epoques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmacio Antonio Ubieto, Julián San Valero, Vicente Castell Mahiques, Julián Ribera, Salvador de Madariaga, Claudio Sánchez Albornoz, Miguel de Unamuno, Azorín, Carreres Candi, Ricardo de la Cierva, etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe es ampla, ya en 1472 Joan Esteve redactà el Liber elegantiarum, ademes d’obres com les que publicaren Carles Ros, Josep Escrig i Constanti Llombart o el Pare Fullana fins a arribar a l’obra lexicografica valenciana mes moderna: el Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana. L’insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, tambe ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de Josep Nebot i en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia Benjamin Agullo pel compliment del 75 aniversari de l’entrada del gramatic per la llengua valenciana en la RAE, i la codificacio actual mes ambiciosa realisada per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV.

LLINGÜISTICA

La llengua valenciana es una evolucio del romanç hispanic, derivat del baix llati, com els atres idiomes romanics d’ Espanya. L’estrat romanç configurà el valencià, que no es producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblacio. Lleopolt Peñarroja ha arribat a la conclusio, despres d’estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista de Jaume I, el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s’ha donat una continuïtat, aço està fermament demostrat en una casuistica mes ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el mossarap valencià.

Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexio verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüistica contrastiva Angeles Castello. Aixina tambe ho mostra Enric Giralt en l’estudi d’antroponimia, en malnoms propis i caracteristics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d’uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificacio realisada en l’actualitat baix el nom de “Normes del Puig” i que consta de diverses obres d’estudi com: “La documentacio formal”, “La gramatica de la llengua valenciana”,“La Fonetica valenciana”, “La flexio verbal”, “La serie filologica” de la RACV, i tambe la “Revista de filologia valenciana”.

SOCIOLOGIA

Les enquestes realisades per universitats, centres d’investigacio sociologica, o empreses demoscopiques mostren el grau d’acort, majoritari, de la consciencia del poble valencià de parlar un idioma al que li diuen valencià i no reconeixen la vinculacio filogenetica en el catala. Es un idioma que el parla mes del 50 % dels habitants de la Comunitat Valenciana i mes del 90 % l’enten.

SOCIOLLINGÜISTICA

Com afirmava Cooper “la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics”, en Valencia el castella i el catala son adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingüistiques que han segut propies del valencià.

Dins del terme diglossia s’han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d’us. En Valencia existix una situacio d’hetereglossia a on els llocs A i B –alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià es reduit a una funcio B. El castella ocupa tambe una posicio de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua mes utilisada. Una sitiuacio comunicativa asimetrica i injusta.

La percepcio i consciencia de la consciencia de la despersonalisacio es veu dificultada o alterada per politiques de desinformacio constant que es realisen de forma reiterada en el sistema educatiu i els mijos de comunicacio.

POLITICA

La llegislacio permet defendre el valencià com a llengua autoctona del poble valencià com es mostra a través de la conferencia de Juan Garcia, pero a pesar d’aço el valencià es idoma discriminat.

La llengua valenciana està inclosa en la Carta Europea de Llengües Minoritaries.

La Constitucio Espanyola reconeix en el seu Titul Preliminar, articul 3.2.: “Les atres llengües espanyoles seran tambe oficials en les respectives Comunitats Autonomes d’acort en els seus Estatuts” i en l’articul 3.3. : “La riquea de les distintes modalitats llingüistiques d’Espanya es un patrimoni cultural que sera objecte d’especial respecte i proteccio”.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l’articul 7.1.: “Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma son el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los”.

La Llei d’Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada es el de valencià, l’idioma propi.

A pesar de tota esta regulacio, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s’han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alie al valencià, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l’assimilacio a través d’una marcada i potent ferma i planificada politica idiomatica de catalanisacio: elastica, policentrica i convergent. L’ent encarregat de la catalanisacio del valencià es l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), creada pel Partido Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).

SITUACIO ACTUAL DEL VALENCIÀ

Ara la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la RACV i la AVLL. Si fem un poc d’historia fins arribar a l’actualitat, haurem de recordar que des de 1979 la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una proposta ortografica seria i tecnica per a la nostra llengua valenciana. El valencianisme li ha atribuit ad esta institucio la funcio normativisadora i referencial per al valencià, encara que la propia RACV mai ha estat convençuda d’este paper.

A pesar de tots els esforços realisats des del poder i a pesar de tots en les trampes que se li han posat a la llengua valenciana per a destruir-la i fer-la desapareixer, es manté viva en la percepcio i sobre tot gracies als esforços d’algunes institucions que saben reconeixer ben be les intencions d’un poder establit nominalment valencianiste pero filocatalaniste en les seues actuacions.

A partir dels ultims anys del segle XX, s’inicia una nova etapa, la mes dura, d’acossament i persecucio de l’identitat valenciana per mig de l’enderrocament del mes important signe de la seua peculiaritat, la llengua, en atacar, d’esta, la seua part mes vulnerable i diferenciadora: l’ortografia, que es simbolica com afirma Niederehe.

La politica llingüistica aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisacio del nostre poble i per ad aç o han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l’identitat social positiva dels valencians.

Ha existit en els ultims anys un proces en una teleologia definida i un metodo per a anular qualsevol capacitat d’influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a politic. El dos processos que s’han aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisacio i la denegacio com demostra la comunicacio de Philippe Blanchet. La psicologisacio es produix quan s’atribuixen caracteristiques psicologiques als components d’un determinat grup. La denegacio actua sobre el mensage minoritari que es devaluat i calificat d’irracional. L’objectiu de la psicologisacio i la denegacio es impedir l’influencia de la minoria.

L’ultim episodi del proces de despersonalisacio es la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder politic dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La rao de ser d’esta academia es per una banda l’oficilisacio del catala i el tancament de la ferida de la batalla de Valencia i per una atra la desactivacio de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:

1. Generar en la societat valenciana la sensacio de solucionar un conflicte en fals. Est objectiu no s’aplega a complir puix no de bades en cap de moment es produix la sensacio –ni entre la massa- de que s’ha conseguit la pau social i que la AVLL es el referent normatiu de la llengua valenciana.
2. Generar en el valencianisme la primera gran, important i determinant (per les seues conseqüencies) divisio dels ultims temps: els que s’oponen a la llegitimitat moral de la AVL i els que han intentat establir vies de negociacio des de sectors valencianistes que han acabat acceptant els principis de l’ortografia catalana: elastica, policentrica i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen en desijos de convencer.

Es important senyalar l’ambigüetat en la que es tractat el terme “valencianisme” que du a confusions i malentesos i en moltes mes ocasions a que s’utilise esta definicio per a alterar la realitat o confondre-la, utilisant els metodos de la propaganda en el fi de desinformar.

En una autocritica de l’actualitat valencianista nos trobem davant una desacreditada Real Academia de Cultura Valenciana que no s’acaba de creure la seua funcio de referent codificador i la qual credibilitat s’ha vist seriament danyada per l’abando de valencianistes que s’han movilisat per a entrar en la AVLL. Esta accio ha dut a un conflicte i com a conseqüencia a un trencament visible del valencianisme entre els que s’acosten a la normativa catalana de la AVL i els que proponen com els sociollingüistes maximisar les diferencies en casos de susbtitucio llingüistica o intents de subsumir una llengua sobre atra.

En tot cas es important senyalar en preocupacio l’abando progressiu de les uniques normes codificadores del valencià, les Normes del Puig, i l’acostament a models normativisadors aliens a la llengua valenciana. En la ponencia de Chimo Lanuza es remarca un principi fonamental de la sociollingüistica: en el cas de llengües amenaçades de glotofagia hauria d’aplicar com a criteri per a la codificacio del valencià la máxima –totalment llegitima i d’actualitat- de “accentuar les diferencies i minimisar les semblances”.

Es fa necessari un reforç de la normativa del valencià i, aprofitant la circunstancia, unes modificacions mes pertinents en l’intencio d’acostar el codic escrit al codic parlat. Algunes de les propostes plantejades a través de la ponencia de Chimo Lanuza, les comunicacions de Joan Romero, Rico Sogorp o Miquel Carbonell: en eixa direccio senyalen. Per aço instem a que l’ent encarregat de la codificacio de la llengua valenciana considere estes propostes i actualisacions per a adaptar-se a l’evolucio de la llengua valenciana que mai podra ser la AVLL ni aquelles atres entitats o institucions que convergixquen en ella

Comite d’Organisacio del II Congres de la Llengua Valenciana

Font: Conclusions del II congres de la Llengua Valenciana
Fuente: Conclusiones del II congreso de la Lengua Valenciana

Quan una noticia produix sensacions quasi d’euforia per igual entre peperos i socialistes, entre comunistes i ex-falangistes, a Eliseu Climent i a Xavier Casp, al Sr. Castellet i al Sr. Giner, a l’Institut Interuniversitari i a la Conselleria d’Agricultura...

¿ Qué passa en el mon valencianiste (els blavers de tota la vida, no eixos que s’acosten ad ell per tal d’oferir-li a Zaplana un grapat de vots enganyats) per a que no nos convença esta panacea universal que està destinada a terminar en el conflicte llingüistic definitivament?. Passa que no nos fiem.

No se nos pot demanar fe en allo que des del principi s’ha fet d’esquenes a nosatres. Des del mateix moment d’encarregar-li al Consell Valencia de Cultura el dictamen per a la creacio de la A.V.LL. se va vore clar, i aixina ho va denunciar el G.A.V. en aquell moment, que l’unica voluntat que menejava este proyecte era la de l’ambicio personal del President de la Generalitat i la seua necessitat de presentar-se en Madrit en els deures fets i en l’encarrec que li varen fer Pujol i Aznar despres de la gran manifestacio del 13 de Juny de 1997 realisat.

Zaplana s’ha dedicat els ultims tres anys a comprar voluntats per tal de fer vore que la A.V.LL. contava en el recolzament dels valencianistes. Lo que ell no enten es que ni Casp es la R.A.C.V., ni Mª Angels Ramon-Llin ni Ferran Giner son l’unica opcio politica valencianista, ni Esteve, per molt Director General que siga, es el valencianisme cultural. El moviment valencianiste, en tots els seus defectes i despres de 25 anys de lluita al marge del poder (ni U.C.D., ni P.S.O.E. ni per supost el P.P. han segut mai valencianistes) es prou ample i prou madur com per a decidir per si mateixa qui el representa en una negociacio tan vital per al devindre del propi moviment com ho es la qüestio de la llengua.

Els academics de la Real Academia de Cultura Valenciana que entraren en la A.V.LL. ho varen fer sense l’aprovacio d’esta i en el vot en contra de la seccio de Llengua i Lliteratura. Al seu ex-deca li costà la dimissio i el Secretari “perpetu” se tingue que anar al quedar-se a soles recolzant la postura dels ex-valencianistes.

El dictamen del C.V.C. contà en un mes que discrepant vot particular dels representants valencianistes, encapçalats per Boronat i Penyarroja. En aço vullc donar a entendre que tant la A.V.LL. com totes les seues decisions posteriors naixqueren coixes d’un dels pilars fonamentals del tema que dien tenien intencio de solucionar d’una vegada i per a sempre.

Les entitats valencianistes que no hem hipotecat la nostra llibertat nos reafirmen en la nostra fidelitat a les Normes d’El Puig i a la R.A.C.V. per una qüestio de principis. Per a arribar a pactes vergonyants no feyen falta 25 anys de fermea, aço mateixa ya se‘ls va ocorrer fa anys a Atard i Broseta dins de l’extinta U.C.D. (encara que ells li dien “ tercera via” en lloc de A.V.LL.). Considerem una burla a la Personalitat Valenciana que despres de mes de deu segles de Llengua Valenciana vinguen els academics de no se sap quina llengua i presumixquen de “valencianisar la llengua” (Ahuir, Levante-EMV del 26-3-01).

Que se deixen d’experiments i es plantegen per qué nomes que Lo Rat Penat d’Esteve no s’ha manifestat encara en contra d’entre tot el conglomerat d’entitats valencianistes i d’entre les entitats publiques que s’han apresurat a deixar de costat a les Normes d’El Puig i han acaronat esta nova normativa totes estan en mans de transfugues (Beneyto en el Palau, Llin en Agricultura i Giner en Diputacio) que en esta demostracio “d’ardor guerrero” a favor de la A.V.LL. hauran pagat una part del seu deute en el P.P. A part d’estos quatre eixemples, totalment personalisables, cap entitat d’Alacant, Castello o Valencia integrada en la Coordinadora d’Entitats Culturals o en la Plataforma Normes d’El Puig (mes de 60) ha renunciat a l’utilisacio de les Normes d’El Puig inclus fins i tot des de l’illegalitat.

En Manuel Latorre
President del Grup d’Accio Valencianista

Font: El Grup d'Accio Valencianista considera una burla a la Personalitat Valenciana l'A.V.LL.
Fuente: El Grup d'Accio Valencianista considera una burla a la Personalidad Valenciana la A.V.L.

15 de Septiembre de 2002/ Enguany es complixen els 25 anys de la fundacio del Grup d'Accio Valencianista, o lo que es lo mateix, del naiximent de la lluita valencianista tal i com hui la coneixem.

Per supost que el valencianisme ya existia des de feya molts anys abans, inclus es pot parlar de sentiment valencianiste en personages molt rellevants del segle XIX. Pero el moviment valencianiste com a autoafirmacio de la Personalitat Valenciana front a l'atac imperialiste del catalanisme naix a principi dels anys 70.

Els homens i dones del GAV no nos plantegem l'efemerides en l'alegria que caldria degut a les greus circumstancies que en l'actualitat envolten a la realitat valenciana en general i molt especialment al nostre Idioma Valencià. Quan un poble està en peu de lluita potser no siga el moment per a celebracions i si per a renovar i enfortir juraments de fidelitat a la Patria Valenciana.

Podriem caure en la tentacio de comparar la brutal agressio que per a la personalitat valenciana significà que Josep Lluïs Albiñana ficara en lo mes alt del Palau de la Generalitat la bandera quatribarrada i el perill real que la AVLL representa per al devindre de la Llengua Valenciana. La veritat es que la AVLL es un problema molt mes complex ya que es tracta de catalanisar d'una vegada i per totes l'Idioma Valencià i fer-ho de manera que parega un consens entre les parts implicades. Esta "3ª via" feta a la mida de Zaplana juga en eufemismes massa vells com per a enganyar a ningu: "la llengua dels valencians", "la nostra llengua", "les normes del 32"... Tot menys dir clarament que la fi de la AVLL no es un atra que la d'acabar de despersonalisar l'Idioma Valencià per a, en el seu moment, entregar-li el relleu a l’IEC (ya el tenim implantat en Castello com a primer pas) per a que puguen completar el seu quimeric somi de "l'unitat de la llengua".

Mentres a la AVLL li interesse continuar en eixa pell de llop sense definir-se clarament, mantindra als academics colaboracionistes (ex-valencianistes). Ells son, i pareix mentira no s'hagen donat conte, els qui llegitimen una academia catalanista revestint-la d'eixe fals consens que PP i PSOE nos veneren quan la varen constituir.

Per aixo la prioritat del valencianisme hui per hui ha de ser la de denunciar als que entraren per la ¡¿quota valencianista?! del PP i exigir-los que publicament reconeguen que ya no es representen mes que ad ells mateixos, o be que dimitixquen immediatament renunciant als sous millonaris a canvi de recuperar una part de la dignitat deixada pel cami. Eixes hipotetiques dimissions deixarien a la AVLL com a lo que en realitat es: un ent mes dins del conglomerat catalaniste, com puga ser-ho l’Institut Interuniversitari o l’ IEC, que mai conseguirà cap arrelament dins de la societat valenciana.

Potser no siga el moment per a aniversaris, pero si ha de ser-ho de recordar i si cal de passar factures. Cal vore qui es qui en el front valencianiste contra la A.V.LL. per a que no nos tornen a enganyar mai mes.

Font: 25 Aniversari del Grup d'Accio Valencianista

30 de Octubre de 2003/ El Grup d’Accio Valencianista, davant la reiterada i intolerable ingerencia que l’Institut d’Estudis Catalans ve eixercint en les diferents materies llingüistiques que deurien ser, per historia, per dret, i per llei, competencia exclusiva del Poble Valencià, vol manifestar:

Que la reunio de dit IEC en la mes que sospitosa Academia Valenciana de la Llengua, ve a corroborar les nostres anteriors denuncies en el sentit de que la AVLL no es una atra cosa que un mer instrument al servici de l’entelequia dels països catalans, i d’eixa falsetat historica coneguda com a “unitat de la llengua”.

La presencia del IEC en Sant Miquel dels Reis, com a devolucio de la visita que la AVLL li va fer el passat 17 de Juliol en Barcelona, es una clara provocacio, ya que en cap moment es realisa en una atra intencio, (intencio que ademes ningu dels dos ents amaga) la de servir a obscurs interessos imperialistes que se sustenten en l’artificiosa unitat de la Llengua Valenciana i del catala.

El vergonyos paper que fa gala la AVLL en este tipo de reunions, la desautorisa definitivament com a ent normatiu de referencia per a l’Idioma Valencià, deixant-la en el lloc que realment li pertany: una mera sucursal del IEC en Valencia.



Valencia, Cap i Casal, 30 d’Octubre de 2003

Manuel Latorre i Castillo
President

Font: Comunicat del GAV davant l'ingerencia del IEC en la AVLL

10 de Septiembre de 2003/ El Grup d’Accio Valencianista vol manifestar la seua total indignacio per este nou pas en la catalanisacio de la Llengua Valenciana que significa l’adopcio per part de la AVLL del model llingüistic catala que venía utilisant la Generalitat Valenciana.

Este acte constituix la culminacio del proces de despersonalisacio de l’Idioma Valencià que començà en el dictamen del Consell Valencià de Cultura i continuà en la creacio de la AVLL. L’Academia de Zaplana que naixque d’un fals consens ha dictaminat, com no podia ser d’atra manera, contra la Llengua Valenciana i d’esquenes a la parla del poble.

No entenem com els membres de la RACV que estan dins de la AVLL no han presentat la seua dimissio irrevocable d’abdos academies ya que el model llingüistic de la Generalitat Valenciana, i aprovat ara per la AVLL, no es mes que un sinonim de llengua catalana.

El GAV exigix a la Junta de la RACV l’expulsio immediata i automatica dels membres de la RACV que militen en la AVLL per la seua complicitat en est acte de clara traïcio al Poble Valencià.

Per tot aço el GAV vol cridar, una volta mes, a tot el Poble Valencià per a que es movilise front ad esta greu agressio a la personalitat valenciana que ve a significar la mort oficial de la Llengua Valenciana. Animem en força a la RACV, Lo Rat Penat, les Falles i a la societat valenciana en general a la desobediencia civil activa en contra de les normes catalanes de la AVLL i la Generalitat Valenciana i a favor de les Normes d’El Puig per ser les uniques que reflexen l’idiosincrasia i la realitat de la Llengua Valenciana que parla el poble.

Per la nostra part se reservem la possibilitat d’utilisar totes les accions que estiguen al nostre abast per tal de recuperar la dignitat de l’Idioma Valencià que la AVLL i el Govern Valencià estan venent a preu de saldo.

Ha quedat clar, tal i com denunciarem en son dia, que la AVLL no es mes que una farsa i una trampa mortal al servici de la llegitimacio de la politica cultural pro-catalana del Partit Popular.

El Grup d’Accio Valencianista fa primer i ultim responsable i bochi del nostre Idioma al Senyor Eduardo Zaplana, al qual considerem com a un venut de la mes baixa estofa.

Font: Manifest del Grup d'Accio Valencianista davant la normativa catalana de l'AVLL

L'admirat historiador i escritor Ricardo Garcia Moya presentara este proxim divendres dia 20 de Febrer del 2009 el seu ultim llibre: “DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCIA MODERN, APENDIX” (DHIVAM)

La presentacio escomençara a les 20:00h en la seu central del GAV (C/PINTOR GISBERT, 17 del Cap i Casal), sent l'entrada lliure. El preu d'este llibre en la Paraeta del Grup d'Accio Valencianista es de 20 euros i a tot el que ho compre eixe dia el GAV l'obsequiara en un eixemplar de l'anterior llibre de Garcia Moya. Com ya es tradicional al finalisar l'acte se servira una “picaeta valenciana”.

Despres de l'exit de l'anterior llibre de l'autor, i que podriem considerar en certa mida com la primera part d'este, “LES CLAUS DEL PACTE DE LA LLENGUA”, Juan Garcia fa un fondo i intens repas al voltant de la gran estafa historica que per a la Llengua Valenciana ha supost la creacio de la Academia Valenciana de la Llengua per part del govern en majoria del PP, aixina com un documentat analisis de les decisions i dictamens mes destacats, i per lo tant mes roïns, que la AVLL ha pres des de la seua fundacio fins el dia de hui.

Al finalisar la presentacio del llibre que correra a carrec de l'historic valencianista Manolo Zarzo i del president del GAV Manuel Latorre, Juan Garcia Sentandreu signara els seus llibres.

Galería fotográfica: ElPalleter.com

Manuel Latorre / ¿A qui no l'ha passat allò d'anar passejant pels carrers del Cap i Casal (en els nostres pobles es mes dificil que se'n done) i s'ha preguntat qui va ser el personage al que l'esta dedicat este o aquell carrer?. En la majoria dels casos no deixa de ser un pensament passager al que no li tornen a dedicar mes temps, fins que un dia o atre tornen a passar per allí. L'atre dia fullejant una revista professional me vaig trobar en un ample articul dedicat a En Bernardino Landete i Arago. Mira per a on m'acabava d'enterar qui era l'ilustre responsable de la Plaça del Dr. Landete.


Segon dia aquell articul el Dr. Landete, naixqué en Valencia en 1879 , va ser el “padre de la Estomatologia y de la Cirugía Maxilofacial española”. !Quasi res porta el diari¡. A banda d'aço; (que no vullc ni pensar qui no ho coneixeria si en lloc d'en Valencia, haguera naixcut en Barcelona); va ser un republicà convençut i fervent seguidor de Vicent Blasco Ibañez. I pareix ser que tingué un paper prou destacat en la Valencia republicana durant la guerra civil. A pessar del qual i despres de superar varis expedients i possesos per “ser una persona de moral bajisima y rastrera, izquierdista, ateo, haberse adherido al Frente Popular y estar relacionado con la masoneria”. Va recuperar la seua catedra de “Prótesis de la Escuela de Odontología de Madrid”.


A estes altures m'imagine que seran molts els que no entenguen el motiu d'este articul. Pero espere que per a molts valencianistes historics el nº 1 de la Plaça del Dr. Landete tinga les mateixes connotacions sentimentals que te per a mi. Molt a sovint la gran historia d'un moviment com el nostre no es mes que la suma de moltes chicotetes i quasi quotidianes histories. La gran historia del GAV no escapa d'eixa maxima. Despres de 32 anys d'existencia (el 7 d'Octubre d'enguany els complirem) u se dona conte que la gran majoria d'eixes vivencies mai s'han contat i que llevant del gran llibre de Manolo Zarzo, “Valencians Front al Catalanisme”, practicament mai ningu s'ha preocupat en arreplegar-les i transmetre-les a les noves generacions de valencianistes.


En el primer pis d'eixe nº1, a l'ombra de la torre de San Valero, junt al mercat de Russafa, va tindre el Grup d'Accio Valencianista la seua primera seu ( les reunions en el despaig de Zarzo en Cronista Carreres o en el pis de Matias Pereyo no se podem considerar com a tals) . Despres d'uns anys itinerants, entre la Sala de Regines de Lo Rat Penat (que por mos donava als chiquets la llegea de aquelles vellees), la seu de Aparis i Guijarro i la planta baixa del carrer Conquesta (a on el tio Ahuir mos convidava a clochines en “La Pilarica”, per tal de que no escarotaren en les reunions). D'aixo fa ya 30 anys i va ser durant no mes un breu periodo de temps mentres se acondicionava l'actual seu de Pintor Gisbert. La Junta Directiva que presidia Pascual Martín Villalba va llogar aquell piset en el que molts escomençaren a forjar la nostra historia valencianista.


El pis era tan chicotet i el numero de socis tan gran que les assamblees se feen en l'immens salo d'actes de les Escoles Professionals de San Josep. Quan la Real Senyera tenia que eixir a algun acte ho tenia que fer despenjant-la per la finestra fins al carrer per tal de no inclinar-la per l'escala. Per supost que les joventuts (en aquell moment el GEV) no tenien despaig propi i utilisaven el replanell de l'escala per a improvisades reunions a on somiavem en derrotar al catalanisme d'una volta i per a sempre. Pero res de tot aço tenia importancia perque tots els que mos reuniem alli ho feen en l'ilusio i la satisfaccio que dona el tindre els deures complits.


A ningu d'aquells valencianistes se les haguera pogut recriminar res. Cadascu fea tot lo que estava al seu abast, i a voltes mes inclus. Encara no coneixiem el agre sabor de la traïcio, ni el dolor que produïx la desllealtat. Era un temps ple de romanticisme i altruisme. Els que eren valencianistes ho eren per una fonda conviccio i mai esperarem res a canvi. Tots eren germans de lluita i les divisions entre germans estaven prohibides. Aquell espirit de la plaça del Dr. Landete, nº1 va ser precisament el que mos va fer guanyar la Batalla de Valencia i mos ha ajudat a sobreviure fins a hui en dia. I eixe es precisament l'espirit que des de el GAV, com a fidels guardians del mateix, tenim l'obligacio moral de tornar a impondre dins del moviment valencianiste,

MAUEL LATORRE
(President del Grup d'Accio Valencianista)

Font: ElPalleter.com

El Grup d'Accio Valencianista vol denunciar publicament la vergonyosa actuacio del Museu del Carme davant l'exposicio que actualment dedica a l'arquitecte valencia En Rafael Guastavino. Escomençant per l'imperdonable erro de que dita exposicio no estiga indicada en el directorio de l'entrada i tinguen que ser els visitants quins pregunten per ella. I continuant per la total catalanisacio de tot el montage al voltant de l'obra de Guastavino. Lo que haguera degut ser un mereixcut homenage per a este brillant, i desconegut, arquitecte i ingenier valencia, se convertix, per obra i gracia dels organisadors de l'exposicio, en tot un cumul de desproposits.

El titul generic de l'exposicio es el de “L'obra catalana de Guastavino”. Els cartellets informatius estan en perfecte barceloni. I el llibre commemoratiu que se pot adquirir en el propi museu al preu de 15 euros es titula “1885-1962, Registre de l'Obra a Catalunya i America” , Edicio a cura de Salvador Tarragó. Colegi d'Arquitectes de Catalunya”. Encara que ya fa temps que els valencians deurien d'estar curats d'espant davant les continues agressions que des de les nostres administracions publiques se perpetren contra la Cultura Valenciana. Aberracions com esta fan que una volta mes mos revelen contra la sistematica catalanisacio de tot lo nostre.

El Museu de Belles Arts de Valencia- Centre del Carmen es de titularitat estatal encara que esta gestionat integrament per la Conselleria de Cultura. Des de el GAV volem animar a tots els valencianistes que puguen a que s'acosten a dit museu, que es troba en el carrer Museo,2, a esquenes del IVAM, i expresen per escrit la seua mes energica protesta davant este nova agressio catalanista auspiciada i finançada des de la Conselleria de Cultura.

Font: ElPalleter.com

Davant l'anunci fet per ACPV de que pensa denunciar al GAV davant la Fiscalia per “amenaces, coaccions i substaccio de fulls amb signatures per TV3 amb dades personals”. La Junta Directiva del Grup d'Accio Valencianista vol manifestar lo següent:

• Rebugem categoricament totes i cadascuna de dites acusacions. No mes des d'el fals
victimisme a que mos t'acostumat el catalanisme radical se pot entendre tal cantitat de tonteries i falses imputacions.

• Mentres la presencia de ACPV en Expo-Jove no mes correspon al seu afan de criminalisar al moviment valencianiste en general i al GAV en particular. Recorden que l'estant de les JJGAV porta mes de 20 anys acodint fidel a la cita en els chiquets valencians, sense haver tingut mai cap incidencia digna de ser destacada.

• El grau de provocacio per part de ACPV es tal que se dona la circustancia que dels dos responsables del seu estant, un es el mateix personaje que va despenjar una bandera independentista catalana el 9 d'octubre de 2008 durant la provesso civica de la Real Senyera en la plaça de l'Ajuntament. I l'atre es el president de les joventuts de ERPV.

• Precisament per ser tan evident les seues intencions, des d'el GAV varem donar precises instruccions als nostres afiliats per a que no caigueren en tan burda provocacio i canalisaren les seues llogiques queixes a traves dels responsables de Expo-Jove. Tal i com mos consta que s'ha fet.

• Llamenten que tant l'Ajuntament de Valencia, com Fira Valencia si que hagen caigut en la trampa orquestada en ultima instancia per Eliseu Climent, el Bloc i ERC, en este nou desesperat i infructuos intent de desacreditar al GAV. No entenem perque se les ha consentit participar en una fira dirigida als chiquets valencians quan son l'unic estant de tot Expo-Jove que no aporta cap activitat dirigida als mes menuts, llimitant-se a arreplegar firmes en favor de la televisio catalana, a repartir follets en favor del català i en contra del castellà i donar triptics de Carod Rovira.

• Al mateix temps tambe volem donar les gracies per la seua comprensio i els seu saber fer als responsables d'Expo-Jove. Ya que som conscients que per a ells la situacio, les critiques, les reclamacions i els incidents aïllats motivats per la presencia del estant catalaniste de ACPV no es un plat de bon gust. Sapien que podem contar en la total colaboració del GAV en tot lo que consideren oportu per tal de fer el seu treball lo mes agradable possible.

• Des d'el GAV volem fer publica la nostra total tranquilitat davant la mes que evident falta de consistencia d'esta denuncia. Al mateix temps que volem recordar als responsables de ACPV que en la Llegislacio Espanyola les falses denuncies son constitutives de delicte, per lo que mos reservem el nostre dret de mampendre les accions llegals oportunes contra les mateixes i els seus instigadors.

Aprofiten per a reafirmar el nostre compromis en la defensa de la Personalitat Valenciana, especialment en tot lo concernent als mes jovens, que son els que de manera mes directa patixen a diari la lacra del catalanisem en els seus coleges. Per lo que el GAV per mig de les JJGAV vol manifestar la seua voluntat de continuar participant any darrere d'any en la fira d'Expo-Jove, sense atra intencio que la d'oferir una finestra de valencianisme, cultura i diversio a tos els visitants.

Font: ElPalleter.com

Manuel Latorre / A ningun mijanament objectiu que seguixca minimament l'actualitat valencianista, se li pot escapar que des d'un temps a esta part l'estrategia del catalanisme s'ha judicialiçat. Pareix com si la consigna rebuda pels socis de Carot Rovira siga la de denunciar al maxim numero de valencianistes possibles, a vore si aixina s' assustem i mos anem a casa deixant-los a ells el cami lliure per a concloure la seua tasca de colonisació i absorció en pro dels pallassos catalans.

Son massa les evidencies acumulades en poquet de temps com per a no pensar que algo esta canviant en l'estrategia catalanista. Se denuncia qualsevol acte valencianista sense importar si existix el mes minim fonament o indici per a portar-lo davant els tribunals. Els abocats (quasi sempre la mateixa abocada) representen indistintament l'acusacio de ERC, de ACPV, del Casals JaumeI, e inclus del BLOC. ¿Seria molt descabdellat davant d'estes probes, concloure que a tots ells els paga el mateix?.

I com una, volta mes, el catalanisme erra en el seu coneiximent de la realitat valenciana. Puix totes i cadascuna d'estes falses denuncies van caiguen-se pel seu propi pes. Primer va ser la Juge del Juzgat de 1ª Instancia de Gandia la que va decretar el sobreseïment de la denuncia del BLOC pels fets al voltant del Correllengues de Gandia de 2008. Ara ha segut el Jugat d'Instruccio nº 5 de Sueca la que ha dictat “sobreseïment lliure sense delicte” contra els valencianistes imputats en els fets ocorreguts durant la presentacio del llibre “Eric i l'Exercit del Fenix”. I com han vist que la Justicia no esta per la llavor, puix han recorregut a un Delegat del Govern sectari i parcial com pocs, per a vore si a base de ficar-mos multes poden guanyar lo que van perguent en els tribunals.

Evidentment, estes sentencies son un motiu mes d'anim a l'hora de continuar en la nostra lluita en defensa de la Personalitat Valenciana. Pero que no s'enganye ningun. El GAV continuara ferm en la seua defensa de les nostres Senyes d'Identitat siguen les que siguen els resultats de les diferents sentencies, tal i com ya hem demostrat a lo llarc d'estos 32 anys de lluita valencianista. Quan un poble, com el nostre, lluita en la força de la raó al seu costat, cap denuncia , cap multa, ni cap amenaça ho podra parar. Ells poden continuar perguen el temps en els tribunals i en la Delegacio del Govern, que mosatros continuarem donant la resposta correcta a totes i cadascuna de les diferents provocacions que el catalanisme s'atrevixca a intentar dur a terme en qualsevol raco del Regne de Valencia.

I es que ells encara, i despres de tants anys, no han segut capaços d'entendre que l'espirit valencianista es totalment diferent a qualsevol atre. Que mosatros no mos guiem per les matises normes carents d'anima, de tots els de mes. Perque... MOSATROS SOM DEL GAV

Font: ElPalleter.com

Dimecres 3 de Març del 2010 es commemoren els 551 anys de la mort del genial Ausias March. En tal motiu i com a el millor homenage possible al que es considerat com pare del valencia modern, els valencians celebren el Dia de la Llengua Valenciana. Dins dels diversos actes prevists el Grup d'Accio Valencianista fara un any mes el seu particular homenage als peus de la tomba del poeta de Beniarjó.

Des que finals dels anys 70 el GAV escomençara a acodir tots els 3 de Març a la Seu de Valéncia, no hem deixat de fer-ho cap any. Per lo que enguany tornaren a fer la nostra vigília, seguida d'una ofrena floral i un respons oficiat pel Pare Climent. Eixa es la manera que el GAV te de rendir homenage a Ausias March, al mateix temps que renovem el nostre compromis de lluitar en defensa de la mateixa llengua que Ausias March dignificà en els segles XIV i XV.

La Junta Directiva del GAV convida a tots els seus socis i simpatisants a acodir en mosatros el dimecres a les 12h a la porta de l'Almoina de la Seu de Valéncia, a on es troba soterrat Ausias March.

En Valéncia, cap i casal, a 2 de març de 2010.

En el Grup d'Accio Valencianista portem quasi 33 anys treballant en la defensa de la Personalitat Valenciana i dels nostres signes d'identitat. Dins de les moltes activitats que duguen a terme destaquen les dirigides a la defensa i difusio de la Llengua Valenciana i dels homens i dones que l'han fet gran i diferenciada des de fa mes de 1.000 anys.

El proxim 24 de Juny se complirien els 98 anys del naiximent d'un dels mes grans poetes satirics en Llengua Valenciana: En Josep Bea i Izquierdo. Valencià i valencianiste com el que mes, Pepe Bea destaca fonamentalment en la seua vertent vinculada al mon de les falles en general i a les de Russafa en particular. Guanyador de tots els premis haguts i per haver. Defensor convençut de les Normes del Puig. I molt volgut entre els poetes i artistes valencians.

Es per tot aço que el GAV te l'honor d'organisar un homenage a tan genial valencià el proxim dijous 24 de Juny a les 20'30h. en la nostra seu central, en lo carrer Pintor Gisbert, 17 del Cap i Casal. L'acte consistira basicament en un recital de poesia en Llengua Valenciana declamada per alguns dels millors poetes actuals. Seguit d'una tradicional “picaeta valenciana”

Seria per a mosatros i per a la famila de Josep Bea un gran honor poder contar en la seua presencia i en la de tots els que tinguen a be acompanyar-ho en dit homenage. Si ho considereu oportu i teniu a be dur algun tipo d'adhesio a l'acte, ho llegiren durant el mateix en molt de gust.
Esperant poder saludar-li personalment el proxim dia 24. Me despedix en un for abraç i un sentit: ¡¡VIXCA VALENCIA!!

MANUEL LATORRE
(President del Grup d'Accio Valencianista)

Font: Gav-Valencianistes.com

El proxim dijous 29 d'Octubre a les 20:00h del 2010, tindra lloc en la seu central del Grup d'Accio Valencianista la conferencia titulada: JOANOT MARTORELL, CAVALLER I ESCRITOR DE LA NACIO VALENCIANA, a carrec de l'investigador En Joan Ignaci Culla. Un repas molt documentat a la vida i obra de l'autor del Tirant Lo Blanch.

Per a este ultim dijous de mes el GAV ha volgut oferir una conferencia que al mateix temps servixca d'homenage a un dels mes grans autors del nostre Segle d'Or, aixi com per a desmontar d'una volta i per totes les mentires catalanistes que pretenen situar a Joanot Martorell en Barcelona a l'hora d'escriure El Tirant, en un intent desesperat de justificar la catalanitat de l'obra.

Com sempre l'entrada sera lliure i al finalisar l'acte podrem seguir debatent en el conferenciant al voltant de les famoses “picaetes valencianes” del GAV.

Fecha: 28 de Octubre de 2010
Hora: 20:00
Lugar: Sede del Grup d’Accio Valencianista, c/ Pintor Gisbert, 17 (Ruzafa)
Nota: Con motivo del 600 aniversario del nacimiento de Joanot Martorell

Manuel Latorre / Definitivament els 9 d'Octubre estan recobrant el caracter reivindicatiu que tingueren durant tota la “Batalla de Valéncia” i que des de finals dels 90 havien anant perguen. Les constants provocacions que el catalanisme ha volgut fer-mos en els ultims tres anys han conseguit reviscolar un sentiment que estava massa oblidat i que des d'estes pagines havien reivindicat la necessitat de recuperar en mes d'una ocasio. Donada la preocupant realitat que patix el valencianisme en general i la Llengua Valenciana en particular, no mos pareixia de rebut que els 9 d'Octubre se llimitaren a poc mes que un passeig familiar al voltant de la Real Senyera.

L'impressionant i inequivoca reaccio del poble valencià davant l'aparicio d'una gran bandera independentista catalana el 9 d'octubre de 2008 en plena plaça de l'Ajuntament, aixina com la negativa els dos ultims anys de gran part (per desgracia no de tot) del moviment valencianista a que el Bloc i els seus acolits en el catalanisme vinguen a la Provesso Civica en total normalitat, ha marcat la realitat valencianista en els actes oficials del 9 d'Octubre.

Com no podia ser d'atra manera, lo mateix que en els anys 70 i 80, esta reaccio natural ha segut liderada pels homens i dones del Grup d'Accio Valencianista. Mentres des d'atres sectors del valencianisme se mirava per a atre costat o, lo que encara es pijor, se demanava comprensio per als catalanistes camuflats de “tercera via” (mai mes de una vintena) que infructuosament intentaven acodir per segon any consecutiu a la baixada de la Senyera. No mes la coalicio CIU-Rubalcaba – Peralta feren possible que estos indesijables aguantaren a la cua de la Provesso Civica per un curt espai de temps i sempre fortament custodiats per “les forces d'ocupacio espanyoles (com ells mateixa les denominen la resta de l'any).

Encara que molts ya no s'enrecorden, n'hague un temps en que el 9 d'Octubre era compartit per catalanistes i valencianistes, a on les Reals Senyeres onejaven junt a les marfegues invasores, a on la policia al servici del llavors alcalde, Ricart Perez Casado, tenia que protegir als primers dels segons. Pero tot aixo canvia el 9 d'Octubre de 1979, quan el GAV decidi que mai mes la Real Senyera passaria per baix d'un drap alie (tal i com recordava estos dias el nostre President, Rafael Orellano, en una entrevista). Massa esforç per a que ara, trenta anys despres, els mateixos que penjaren la bandera quatribarrada en ajuntaments i institucions publiques vinguen a passejar-mos el seu odi i el seu imperialisme llinguistic per davant del nostres nassos.

Vista l'impressionant reaccio que enguany tingueren les JJGAV, donat el creixent numero de jovens que cada any acodixen a la crida del GAV (tant pel mati com per la vesprada) i una volta confirmat el relleu genaracional dins del moviment valencianista. Estem segurs que la participacio del catalanisme en els actes del 9 d'Octubre son ya historia, una trista i curta historia.

Font: ElPalleter.com

La conferencia triada per a l'ultim dijous del mes de Novembre girara al voltant de la figura d'Emilio Calandin Calandin i de la seua obra mes coneguda: l'estatua de Vicent Domenech, El Palleter que es troba al costat de les Torres de Quart en Valéncia. Al complir-se el 140 aniversari del naiximent del genial, i per a molts desconegut, escultor valencià, el Secretari General del GAV, Nelo Font mos oferira una documentadissima i amena exposicio que servira tant per a coneixer millor el geni de Calandin, com per a aproximar-mos a la figura historica de El Palleter.

L'acte, (al que han confirmat la seua assistencia els actual descendents de Calandin ) escomençara a les 20h del proxim dijous 25 de Novembre en la seu central del GAV (C/ Pintor Gisbert,17). Se dona a demes la circumstancia de que en esta conferencia el GAV donara per finalisat el curs d'enguany, (ya que l'ultim dijous de Decembre coincidix en la vespra de Cap d'Any i no tindrem actes). Per lo que la tradicional i famosa “picaeta valenciana” en que tanquen tots els ultims dijous de mes, sera especial per a l’ocasio.

¡¡VOS ESPEREM!!

Fuentes: Gav-Valencianistes.com y Valenciafreedom.com