Grupo de Acción Valencianista

El Grupo de Acción Valencianista (en valenciano Grup d'Accio Valencianista o GAV) es una asociación valencianista fundada en 1977 y dedicada a la defensa del patrimonio cultural, artístico y natural de la Comunidad Valenciana (España), mediante acciones reivindicativas, como conferencias 1,2,3,4,45 cursos de lengua valenciana 6 representación de obras de teatro 7 o manifestaciones y protestas 8,9,10,11 .

Desde sectores claramente pancatalanistas se acusa al GAV de ultraderecha y violento, sin embargo, a la Generalidad Valenciana no le constan sentencias contra el GAV 10, así como se le imputan, por los mismos sectores, de acciones que no ha cometido 11,12. Además atribuyen al GAV de "odio a lo catalán", cuando el Presidente del GAV definió el catalán como un idioma "respetable" pero "invasor" 13

Lo cierto es que el Grupo de Acción Valencianista ha recibido amenazas y coacciones por parte del pancatalanismo 14,15.

El GAV, como entidad en defensa de la indentidad e independencia de la Lengua Valenciana, firmó en 1981 las Normas del Puig o de la RACV. Destaca como el miembro más activo de la Plataforma Normes d'El Puig y de la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia, de la que es miembro fundador.

También participó como anfitrión en el I Encuentro de Nuevas Tecnologías 16 y en la Plataforma "Moviment Valencianiste Per Europa" 17

Los fines del Grup d'Accio Valencianista son dar a conocer y defender:

Actividad cultural

El GAV edita bimensualmente una revista que presume de ser la única escrita íntegramente en valenciano bajo la normativa de Normas del Puig, SOM.

Se realizan cursos de "tabal i dolçaina" 18 , los instrumentos típicos valencianos.

Se realiza mensualmente una conferencia sobre lengua valenciana, política e historia del Reino de Valencia 19,20.

El Grupo de Acción Valencianista está constituido como editora, y ha publicado numerosos títulos, gramáticas y estudios, varias decenas de libros y diccionarios en lengua valenciana según las directrices marcadas por la RACV y, las que fueron normas oficiales durante los primeros años de la transición, conocidas como Normas del Puig o de la RACV.

También ha instaurado el "Premi Llealtat", que premia a personas personalidades en defensa de la Lengua Valenciana 21 , como Josep María Guinot, Lleopolt Peñarroja, Miguel Ramón Izquierdo, Ricardo Garcia Moya, Chimo Lanuza, Chimo Lanuza o Vicent Baixauli.

Publicaciones

Su actividad editorial se ha mantenido constante durante los últimos 34 años a un ritmo de una o dos publicaciones anuales de media.

  • Fontelles Fontestand, Antonio. (1985). Vocabulari Valencia-Castella. Castella-Valencia. Grup d'Acció Valencianista. ISBN 84-85872-05-3.
  • Cremades Marco, Francisco Javier (1981). La Llengua valenciana en Perill. Grup d'Acció Valencianista. ISBN 84-85872-01-0.
  • Fontelles Fenollosa, Antonio; Lozano, M. Angeles (1982). Pobles y gents. Grup d'Acció Valencianista. ISBN 84-85872-03-7.
  • Fullana Mira, Luis (1978). Gramatica Elemental de la Lengua Valenciana. Grup d'Acció Valencianista. ISBN 84-400-5091-7.
  • Guinot i Galán, Josep Maria (1993). Valenciano: la personalitat de la llengua valenciana. Grup d'Acció Valencianista. ISBN 84-85872-09-6.
  • García Sentandreu, Juan (1999). Valenciano:Les claus del Pacte de la llengua. Las llaves del Pacto de la Lengua. Grup d'Acció Valencianista. ISBN 84-85872-10-X.
  • Recio, Carles (2007). History of the separation between Valencian language and Catalan language. Grup d'Acció Valencianista. ISBN 978-84-85872-17-6.

Habiendo sido algunas de estas publicaciones utilizadas en unos pocos colegios valencianos durante la transición, en las clases de valenciano, la implantación a medianos de los 80 de la conocida como "Llei d'Us" (Ley de Uso) impulsada por Cipriano Ciscar, la legalización y adaptación de las llamadas Bases de Castellón, supuso una ruptura, y la erradicación de los ambientes académicos y oficiales de las Normas de la RACV y la prohibición del uso de los anteriores textos.

La temática que trabaja la editorial es fundamentalmente cultural y pedagógica, así, ha editado libros de texto para niños como "Nelo i Carmeta", "Desperta", "Avant", "Pobles i gents", además de libros "La Llengua Valenciana en perill",22 "Valencians front al catalanisme". y otros de temática más reivindicativa.

Asimismo, creó el "Colectiu de Mestres de la Secció de Pedagogia", el cual realizó vocabularios de Valenciano-Castellano/Castellano-Valenciano siguiendo las normas del Puig 23 y una nueva edición del diccionario valenciano-español del padre Luis Fullana Mira.

Informe del Toponim del Poble d'Alboraya

El següent escrit o chicotet articul, esta fonamentat en una peticio d’informe sobre el nom, en valencià i en castellà, del poble d’Alboraya dirigit al Deca En Xavier Casp de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) , solicitat pel regidor del PP del que per raons obvies, omitire lo seu nom i llinages. Ademes incloure, els estudis referents a la mateixa qüestio, realisats per profesionals del mon de l’historia i la llengua ( uns afins al PP i uns atres afins al PSO ) i que tant uns com atres, al final de les proves encontrades documentalment, fan del nom d’Alboraya lo contrari de lo que la documentacio historica diu, o millor dit, fan lo de sempre: “catalanisar-ho” tot.

Dit informe es remonta a desembre de 1996 i en ell, En Xavier Casp i segons la documentacio que consta en la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, respon al regidor del PP de l’ajuntament d’Alboraya:

“El toponim ALBORAYA apareix documentat des de ben antic i en quantiosos casos, de manera quasi invariable. Es dir, que la forma actual “Alboraya” no es una forma castellanisada i coincidix perfectament en la forma historica i tradicional” (sic)

Com a referencies historiques documentades ne tenim a monto, i que entre atres son les següents:

En l’any 1238 apareix documentat el toponim “Alboraya” en lo Llibre del Repartiment en varies voltes, sent la primera en la donacio que el Rei En Jaume-I fa a B. pesador de Tortosa (pertanyent a la Corona d’Arago i no a la llavors inexistent Catalunya -afegit com a nota per l’autor del present articul-): “II iovatas in villa d’Alboraya”. En lo mateix llibre i any , apareix Alboraya en la donacio de Jaume-I al bisbe d’Osca: “locum qui dicitur Alborayatz”. Curiosament, tambe en l’any 1238 en lo Llibre del Repartiment trobem una forma diminutiva del toponim Alboraya: “Alborayet”
En 1376 trobem documentat el toponim Alboraya en el Real document 488 de l’Archiu del Regne de Valencia.
En 1415 trobem Alboraya en l’Impost del Morabatì, en l’Archiu del Regne de Valencia. Mestre Racional, 10870.
En 1427 trobem Alboraya en lo memorial dels llocs que paguen per escolta del Llibre Blanch, pag. 362.
En 1499 trobem Alboraya documentada en l’obra de R. Ferrer Navarro, Estructura de la población en el Reino de Valencia. Siglos XIII, XIV y XV.

Curiosament i davant la solicitud d’aclarir la valencianitat o castellanisacio del nom d’Alboraya i davant la proposta del grup PS-PV del poble en la qual demanaven cambiar el nom d'Alboraya pel catalanisat d'Alboraia, s’acorda en un ple de l’ajuntament que abdos grups politics majoritaris, emitiren un informe documentat del toponim d’Alboraya, per a que en data posterior i en un atre ple, es volcaren dits informes i acordar la conveniencia o no, de cambiar-li el nom al poble.

Els informes son demoledors en quant a la documentacio encontrada, encara quels del PS-PV, en la capçalera del seu informe, al escriure el nom, ya ho feen en “i” llatina, ficant ALBORAIA (V) . A continuacio vorem els informes:

L’informe del PS-PV fon el que com a estudi dels castells i torres del ”Pais Valencià”, presentà Vicent Boix en els premis Ciutat de Xativa l’any 1982:
  • Any 1238: vila, alqueria o lloc d’Alborayeg, prop de Rascanya, Almassera i el mar (Llibre del Repartiment, en variants tals com: Alborayatç, Albohayel, Alborayatz i tambe en BARRAGAN-2)
  • Any 1240: “via que vadit ad A’lbirayatz “ i “ terres d’Almassera i Alboraaix” (Llibre del Repartiment)
  • Any 1244: “Alqueria d’Alborayet, prop Almassera” (Llibre del Repartiment)
  • Any 1270: “Alqueria d’Alboraya” (MF-1), ademes s’adjunta l’etimologia del toponim:
  • De l’arab /al-burayyaj/ “la torreta”. Es tracta d’un diminutiu masculi de l’arab andalusi (CORRIENTES 5.8.0)
  • Segons Escolano “ su antiguo nombre es Alborag o Alboraya; y dieronsele los Moros, por significar entre ellos lo mismo que Torre: que esso deuia ser ella en aquel tiempo”

L’informe presentat per el PP es basa en un estudi titulat DOCUMENTOS Y DATOS PARA UN ESTUDIO TOPONIMICO DE LA REGIÓN VALENCIANA, realisat per: Mª Desamparados Cabanes Pecourt, Ramón Ferrer Navaro i Abelardo Herrero Alonso. Ad estos l’escomençen escrivint ALBORAYA (Valencia) i diuen lo següent en castellà, encara que yo ho posare traduit al valencià:

  • Apareix molt enjor documentat el toponim: 1238 (donacio d’En Jaume-I a B. Pesador de Tortosa) “ II iovatas in villa d’Alboraya” (Llibre Repartiment., I, pag.40)
  • En el mateix any de 1238 (donacio d’En Jaume-I al bisbe d’Osca) “ locum qui dicitur Alborayatz” (id., pag.111)
  • En l’any 1427 (Memorial dels llocs que pagen per escolta) “Alboraya” ( PEREZ, Llibre Blanch., pag.362
  • Any 1376 “Alboraya” (Archiu Regne de Valencia., Real 488)
  • Any 1415 (Impost del Morabatì) “Alboraya” (ARV., Mestre Racional, 10870)
  • Any 1499 “Alboraya” (FERRER NAVARRO, Estructura).
  • Sanchis Sivera, recull algunes variants del nom, com “Alborraya”, “Alborayats”, pero atres son de molta dudosa identitat ab la nostra veu geografica (Cfr. SANCHIS, Nomenclator, pag.29)
  • En l’any 1238 una forma diminutiva del toponim apariex ya en el Repartiment: “Alborayet”, forma que encontra dos corresponets homonims en Mallorca.
  • Des d’el punt de vista etimologic n’hi ha que partir d’una base arap molt similara la del toponim anterior: al-burayya “la torrecilla” (ASÍN, Contribuciones., pag.49)

Aço ultim, tambe ho diu Xavier Casp en lo seu informe, es mes, conclou dient: Tant per etimologia com per documentacio historica i tradicio, la forma “Alboraya”, en (Y grega), es la que correspon al toponim en valencià. D’esta manera apareix sempre documentada a lo llarc de l'historia i es la forma que s’ha de mantindre i respectar, sense modificar-la per a adaptar-la a determinada e interessada nova ortografia . Canviar “Alboraya” per “Alboraia” no supon la traduccio al valencià o la valencianisacio del toponim, ya que la forma valenciana des de l’any 1238 es “ALBORAYA”. En este cas els documents no donen lloc a dubtes (sic)

Confiant haver-lo complagut, el saluda atentament,

Firmat: Xavier Casp

Com s’explica, que baix tota una ampla docuemtacio historica i per sort, ben documentada del nom d’Alboraya, uns i atres (PP, PS-PV, BLOC, ERPV, etc, etc), tots, pero tots, es pleguen als dictamens d’un fals consens llingüistic , quan la rao es merament politica, davant els desijos de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i dels seus acolits de l’AVLl i l’Universitat i dels sicaris pancatalanistes en general i com no dels governs de tanda interessats en lo poder que els dona l’opcio de governar tota una nacio o un estat.

No deixem que mos canvien els nostres toponims i gentilicis tradicionals i que tenim per historics, perque d’aci poquet mos canviaran el nom i els llinages i: els Vicent seran Vicens, els Joaquim, no seran Chimo, sino Ximo, Quim o Quimet, els Giner seran Gener, els Domenech o Blanch seran Domenec i Blanc i segur que Roig sera Vermell.

A hui en dia, encara no sabem per quina rao l’ajuntament del PP en lo seu moment, no va portar al Consell Valencià de Cultura ( CVC ) el tramit definitiu de la solicitud de la “Carta “ acreditativa del toponim d’Alboraya, si be fonts no oficials, diuen que “no era politicament adecuat” ¿Seria perque eixa carta-document -de carácter llingüistic-, la deuria haver fet oficial la catalanista AVLl? i evidentment fer-ho supon reconeixer l’existencia en l’alfabet valencià de la “y” i no, no mes quan representa graficament el so “ñ” –ny- . Seria reconeixer el “yo” i no el “jo”, el “ya” i no el “ja”, “yayo/a” i no “iaio/a” o per si no tenim prou “jaio/a (encara que aci, en correcte valencià convergent, ¿historica i tradicionalment documentat? seria “avi/avia”), yodisme, etc,etc. ¿Sera perque ho deuria haver fet el CVC? que de valencià tambe ne te ben poc i manco encara de cultura valenciana. ¿Seria provocar mes enfrontaments en el sì del PP? No ho se…, el cas es que des de llavors hasda ara, el nom d’Alboraya es com un tros de plastelina, que cada qual i cada qui, li dona la forma que vol, pero cap de tots en la valencianitat que te i que es mereix. En l’actualitat, el ara tambe ajuntament del PP, tampoc ho ha fet. ¡¡QUINA VERGONYA!!

En lo poble d’Alboraya, a 5 de julio de 2006.

Federico Bonillo.
Secretari Gestora Local de Coalicio Valenciana.

Font: Informe del Toponim del Poble d'Alboraya
Fuente: Informe del Topónimo del Pueblo de Alboraya